del 35 a l’1

35 – Olot: la ciutat i els seus parcs

Si bé les fagedes són el punt d’atracció dels visitants en plena tardor, la mateixa ciutat d’Olot ofereix un espectacle tan o més meravellós des del punt de vista cromàtic. La varietat i longevitat de caducifolis al Parc Vell o Plaça Clarà i al Parc Nou, es veu àmpliament complementada per la riquesa de l’arbrat dels carrers i avingudes i per les ribes del Fluvià. Deixar que les passes ens portin ens permetrà descobrir molts racons encisadors i de gran bellesa cromàtica.

Descobrir l’urbanisme i la història de la ciutat ens permetran valorar molt més l’indret i les seves peculiaritats, sovint poc conegudes. Passejar pels carrers de l’ Eixample Malagrida deixarà en nosaltres un record inesborrable.

Si bé no podrem, en un sol dia, recórrer tots els camins que ens permeten descobrir Olot, ni apropar-nos al seu vulcanisme característic, podem apropar-nos a un dels seus racons més frescals: la Font Moixina, sortosament amb alguns dolls d’aigua, malgrat la sequera.

34 – Les fagedes d’en Jordà i de la Vall del Corb

Esperar la tardor té la seva recompensa; l’esplendorosa gamma cromàtica de la natura captiva la nostra mirada i fa que la ruta s’esdevingui tot un espectacle i un gaudi per als sentits. Si bé la fageda atreu centenars de visitants, si ens deixem conduir pels corriols poc o gens transitats podrem deixar-nos embolcallar pel silenci acollidor de les fagedes. 

Ambdues fagedes, tot i properes, presenten una característica den diferenciada degut a la seva exposició. La fageda d’en Jordà és més oberta a solell, mentre que la fageda del Corb, orientada a nord, és molt ombrívola i humida. Per fer camí entre una i altra travessarem la tranquil·la Vall del Corb. El camí cap a Les Presses en portarà per les ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb. Una caminada de 13 km aproximadament plena d’encant, planera però amb dos trams de fort desnivell per corriols.

33 – La Vall de Bianya

El Túnel de Bracons ens permet fer el trajecte de Vic a Olot de manera àgil. Arribats a la Garrotxa ens acostem a Sant Joan les Fonts i des d’aquí, farem camí cap a l’Hostalnou de Bianya, travessant una vall encisadora i molt menys coneguda i transitada que altres indrets de la comarca. Passat el pont medieval sobre el Fluvià i admirant l’espectacularitat de l’església nova de Sant Joan les Fonts, ens endinsarem per camins frescals vora els canals. Tota la ruta, d’uns 10 km aproximadament, la farem seguint la riera de Bianya, vorejada per altíssims plataners d’ombra que, en aquesta època tardoral, ja mostraven canvis de color estacionals. La vall possibilita els conreus, que queden encaixats entre els vessants de relleu suau i arbrat. Ruta lineal molt planera i oberta a espectaculars panoràmiques.

32 – Viladrau

Entrada la tardor, desitgem endinsar-nos de nou als boscos caducifolis i omplir la mirada amb les tonalitats tardorals. Trobem esplendoroses les castanyades, els camins i les fonts dels voltants de la vila de Viladrau. Les blanques i compactes nuvolades trenquen la blavor del cel i el fan immensament fotogènic. Tota una explosió cromàtica que fa encara més agradable la caminada. Deixar-nos embolcallar pels poemes de Maria Antònia Salvà, Guerau de Liost, Salvat Papasseit i Verdaguer, és un privilegi impagable. Una experiència inoblidable passant pel Castanyer de les Nou Branques, la Font del Noi Gran, la Font de les Tres Roses, la Font de l’Oreneta o el Pont dels Segalars. Uns 12 km de camins tamisats pels fullatges de tardor.

31- El Lluçanès

Bonic recorregut natural  que compagina els indrets patrimonials de la canonja monestir de Santa Maria de Lluçà, el castell de Lluçà i l’ermita rodona de Sant Vicenç del Castell i la zona humida del Pantà de Garet. Un recorregut cultural, paisatgístic i natural de menys de 10 km i de gran bellesa.

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm

https://turisme.llucanes.cat/visiteu/panta-de-garet/

30- Avià i les ermites properes 

Al peu de la serra de Queralt, a tocar de Berga, la localitat d’Avià ens permet una bona caminada entre camps i panoràmiques dels Rasos de Peguera, la serra de Picancel i, més lluny, del Puig Llançada i la Tossa d’Alp. El camí ens porta a conèixer, de la mà dels guies locals de patrimoni, les ermites de Sant Vicenç d’Obiols i Santa Maria d’Avià. Unes explicacions apassionades que ens obren la porta al romànic del Baix Berguedà. El recorregut passa per l’indret interessant del Llac de Greugés, important indret de cria i observació ornitològica. Una 10 km força planers i descoberts de vegetació, que permeten àmplies panoràmiques.

29- De Vidrà a Sant Pere de Torelló per la Vall del Riu Ges

Recorregut espectacular i frescal fins a trobar el riu Ges i seguir-lo baixant per senders i corriols que travessen fagedes i ponts de pedra. Trobarem antics molins i encisadors salts d’aigua. Travessarem el riu diverses vegades, aigües avall fins a Torelló. Passant al peu del santuari de Bellmunt, l’envoltarem per sortir de nou a la plana osonenca a través del Forat Micó; el mateix pas natural del riu. Un recorregut inesperat i agradable de poc més de 10 km, majoritàriament descendent i ombrívol.

28- Fogars de la Selva i riera de Gualba CURS 2023 – 2024

A tocar d’Hostalric i de la Tordera, Fogars ens ofereix una caminada poc coneguda pel Montnegre. Pujar a Sant Corneli ens permet saber del seu origen volcànic i veure la pedrera encara activa d’on s’extreu grava negra volcànica. L’ermita de Sant Corneli ja no es pot veure però sí que es poden contemplar unes vistes impressionants sobre la Selva i cap al mar. Trobarem les ruïnes d’una antiga torre de telegrafia òptica.

No massa lluny, si ens desplacem cap a la tranquil·la vila de Gualba, trobem el Parc Medioambiental que ressegueix la riera de Gualba. Un indret ombrívol, frescal i màgic, on es presta a parlar de les dones d’aigua i les seves llegendes. Pujar al mirador del salt de Gualba requereix fer un camí de ziga-zaga força costerut; val la pena per les panoràmiques impressionants. El cabal del salt dependrà de l’època de l’any i les temporades de sequera. 12 km

26- Castellar de N’Hug

Tota una descoberta lligada als paratges naturals del Berguedà i al passat industrial de Catalunya. De la mà de la Violant, guia local i del parc Cadí-Moixeró, se’ns desvetlla el secret del subtítol de la caminada; la ruta de les cosidores. Per fer-ho, després de visitar la surgència del Llobregat, sota de Castellar de N’Hug, prenem un corriol encantador de baixada cap a la Pobla de Lillet, concretament cap al Clot del Moro i Museu del Ciment. Un camí entre avellaners, faigs i pi roig que va seguint el riu i l’antiga canonada d’aigua, encara avui en ús. Aquest camí d’uns 5 km és el que feien les dones de Castellar de N’Hug que baixaven a cosir els sacs de ciment a la fàbrica Asland del Clot del Moro. Independentment de les inclemències climatològiques, feien camí de baixada i pujada. Tota una feina sacrificada i desconeguda per ajudar a la subsistència familiar a les primeries del segle XX. Recórrer el camí avui dia vol ser una mena d’homenatge i reconeixement a aquestes dones anònimes. Potser per fer més real el fet de posar-nos a la seva pell, la climatologia ens va sorprendre amb una tempesta de forta intensitat. Tant és així que no vam passar de Sant Vicenç de Rus i ens vam perdre el salt del Pas de l’Os. Una raó més per tornar. La visita guiada al Museu del Ciment va ser igualment sorprenent i interessant. 5 km.

https://www.facebook.com/museuciment/?locale=tr_TR

El web de la Violant https://vioguia.com

I si ens ha agradat tant la ruta, podem tornar-hi un parell d’anys més tard, en ple hivern del 2025, un dia de nevada recent que si bé no va permetre apropar-nos a les Fonts del Llobregat o fer la baixada pel camí de les Cosidores, sí que va permetre revisitar el Museu del Ciment de la mà de la Violant i fer el camí des del Clot del Moro a Sant Vicenç de Rus, passant pel famós salt del Pas de l’Ós, l’altre tros de ruta que no havíem pogut fer la primera vegada. A més vam poder gaudir d’un dia esplèndid i una tarda trepitjant la neu a Castellar de n’Hug. Tot un regal!!!

25- Alta Garrotxa

Per sobre d’Olot, trobem els exponents més espectaculars d’aquesta terra “abrupte i de mala petja”. Les crestes i els cingles fan un relleu ben diferent al volcànic. La proximitat de les pluges de maig, caigudes amb generositat, omplen el paisatge de verd i d’aigua clara les rieres d’Oix i d’Hortmoier. Travessar els boscos resseguint els cursos d’aigua converteix la passejada en idíl·lica, més quan els camins s’obren a les extensions de prats i ens deixen contemplar gran paisatges desconeguts i aïllats. En un d’aquests prats trobem els exemplars de roures monumentals: els roures del rei o roures d’Hortmoier, amb centenars d’anys de vida. Amagada sobre aquest prat, l’ermita romànica de Sant Miquel d’Hortmoier és una delicada joia de l’Alta Garrotxa. 15 km

24- Serra de Prades, tossal de la Baltasana

Les pluges de maig, tan necessàries en any de sequera, no van deslluir la descoberta de les rouredes de roure reboll de les muntanyes de Prades. Una massa forestal molt ben conservada enmig d’una geologia espectacular i inesperada. L’erosió de la roca vermella, tan característica de l’indret, obre baumes i relleus espectaculars, com les Coves d’en Pere i la Roca Foradada. Tota la localitat de Prades agafa la mateixa tonalitat vermellosa de la roca de la zona. No és gratuïta la denominació de Prades: Vila vermella. Des del mirador a la sortida de la roureda es puja al Tossal de la Baltasana, 1.203 m, el punt més alt d’aquestes muntanyes, des d’on es divisen els Ports de Besseit, el Montsant, la Mussara,… 12 km

23- Mediona, les fonts i les deus

La comarca de l’Alt Penedès és força desconeguda per molts de nosaltres. Lluny de vinyes i conreus d’oliveres, destaquen grans extensions de boscos. El recorregut des de Sant Quintí de Mediona al castell de Mediona ressegueix el congost excavat pel Torrent del Duc. Si bé enguany la manca d’aigua és total, és fàcil imaginar el brogit del torrent entre les formacions rocoses, espectacularment encaixades en el paisatge. Les vistes des del castell demostren que és un indret molt més forestal que agrícola. Un indret força desconegut malgrat la proximitat. 12 km

22- Coll d’Ares a l’Alt Vallespir

El Coll d’Ares és un port de muntanya que uneix comarques del Ripollès i el Vallespir entre imponents paisatges
d’alta muntanya, boscos d’avet i prats alpins a les cotes més altes. Envoltats d’història recent i de paisatges espectaculars, la ruta fins a la Torre del Mir ofereix una bonica passejada per prats per sobre dels 1.500 m. La Torre del Mir, declarada Monument Històric de França, és una talaia medieval que formava part d’una xarxa de punts de vigilància que permetia el control de gran part de la capçalera del Vallespir. Des d’aquesta fortificació medieval la visió de 360 graus sobre el Canigó i sobre el Ripollès és captivadora. Si bé el camí no estalvia algunes pujades, transcorre quasi en la totalitat per prats d’herba flonja, florits de gencianes. Una passejada que va captivant la mirada en tot moment i on, fins i tot les nuvolades, es conjuren per afegir espectacularitat al paisatge. 12 km

21- Els secans de Lleida

Malgrat la intensa sequera, els Plans de Sió, en aquesta ocasió als entorns de Claravalls, Conill i la Figuerosa, ofereixen grans possibilitats per descobrir les particularitats dels indrets de secà. En dia assolellat o enteranyinat de núvols, els gran horitzons que s’obren davant nostre ens captiven la mirada. És especialment notable la gran diversitat d’aus que es poden observar: esparver cendrós, milà negre, milà reial, aligot, arpella, voltor, àguila daurada, òlibes, cigonyes, gralles, els acolorits abellarols etc. etc. Sense oblidar les desenes, centenars, de conills i els seus caus, una veritable plaga. 12 km

20- La sèquia de Celrà i Bordils

A la plana del Gironès ens sorprenem amb la sèquia de Celrà i Bordils i la infinitat de camps de conreu d’arbres ornamentals. És un recorregut encantador i agradable, amb l’afegit històric d’haver estat un aeròdrom republicà durant la guerra civil. Queden vestigis de diversos refugis i un antic polvorí. Podem seguir també la ruta dels arbres monumentals de Bordils. 13 km

19- El Brull i el turó de Montgrós

Seguint els camins de la Serra de l’Arca, aquesta vegada iniciem la ruta des del Brull i el Muntanyà; els camins boscosos ens acosten fins a un indret travessat per un bonic corriol des d’on es contempla el Tagamanent, la Calma i el massís del Montseny des de la cinglera. Des dels anys 50 del segle XX aquest recorregut està qualificat d’indret pintoresc. Realment podem comprovar que continua mereixent aquest qualificatiu. Durant el recorregut passem per l’antiga fortificació ibèrica del Turó del Montgrós, que darrerament compta amb la possibilitat de vistes guiades. 12 km

18- De les Pallargues a Florejacs per la Segarra

Els plans de Sió, a la Segarra, acullen una important mostra de castells i fortificacions medievals, els camins planers entre les localitats faciliten que en un mateix recorregut puguem visitar-ne més d’un. La visita guiada al castell de Florejacs ens permet fer-nos idea de com s’han conservat aquestes edificacions medievals. Els camins polsosos agraeixen la verdor dels camps verds dels cereals, escabellats pel fort vent. Les onades verdes hipnotitzen la mirada i l’aigua del canal s’emmiralla de cel i de sol. La Segarra també és coneguda amb el sobrenom del graner de Catalunya gràcies als seus extensos camps de cereals. La comarca és la productora més gran de gra del país. Actualment està fortament afectada per l’episodi de sequera. 13 km

17- Aiguafreda de Dalt i la serra de l’Arca

Explorem un vessant del massís del Montseny més desconegut: la serra de l’Arca. Seguint pels corriols de la riera de Martinet arribem fins a Aiguafreda de Dalt, amb l’església de Sant Martí i l’antic comunidor per conjurar tempestes i mal temps. El comunidor va construir-se davant l’església de Sant Martí per resguardar-s’hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l’any 1962 a petició de l’ajuntament. Des d’aquí comencem a gaudir de belles panoràmiques de les cingleres de Bertí i la vall del Congost al fons. En aquests paratges trobem encara vestigis de temps prehistòrics, alguns més ben conservats que d’altres. Des del Dolmen de les Cruïlles es baixa fins a la Font dels Balços, amb una panoràmica espectacular sobre la vall. Des d’Aiguafreda i a la falda dels cingles es pot descobrir un nou exemple del patrimoni megalític: el Dolmen del Duc de Sant Martí de Centelles. 12 km

16- Santuari de Cabrera

Quan des de l’aparcament de Cantonigrós contemplem el Cabrerès és fàcil identificar el Pla d’Ayats i el punt petit del campanar del Santuari de Cabrera. El que no és gens fàcil d’imaginar és si serem capaços d’enfilar-nos fins al cap de munt. Al llarg del fort desnivell de més de 600 m, pujant l’antic camí ral, la fageda desfullada ens acull. La tossuderia ens mena amunt en la certesa que la recompensa bé s’ho val. Després del tram d’escales ben dret i esculpit a la roca, el santuari i el paisatge ens meravellen. Ha pagat la pena tant esforç; però no oblidem que la baixada serà, també, exigent. 10 km

15- Camí de ronda a Begur

De Begur a la platja de Sa Riera es baixa, com no podia ser d’altra manera, per una riera. El camí ombrívol i el so de l’aigua fan molt agradable la baixada. La ruta circular ens portarà a fer algun tram del camí de ronda, amb alguns desnivells accentuats, en direcció a Aiguafreda. Podrem contemplar el penyal conegut com a Illa Roja, les Medes i la desembocadura del Ter més enllà de la platja de Pals. Si la claredat del dia ho permet es pot veure el Montgrí i fins i tot el Canigó. De tornada val la pena pujar al castell de Begur per completar la panoràmica de l’Empordà. 12 km

14- La sèquia de Manresa a Sallent i la Corbatera

Al voltant de la muntanya de runam salí de Sallent s’estenen molts camins que recorren el Bages, tant pels boscos, com per la vora del riu Llobregat, com seguint la sèquia des de Balsareny a Manresa. La sèquia té l’atractiu de camins planers i agradables que passen sempre vora l’aigua, ja sigui travessant boscos d’alzines i de roures o de conreus. Vora el riu, alguns indrets inundats són un veritable refugi per a aus aquàtiques. A la Corbatera trobarem una important colònia nidificadora de bernats pescaires. 11 km

13- Cingles de Rupit i Salt del Sallent

Més enllà de Tavertet les cingleres s’estenen en direcció est i tornem a trobar espectaculars paisatges a Rupit. Les nevades de febrer han aportat aigua a la riera i el Salt de Sallent, d’un centenar de metres, es pot contemplar en espectacular caiguda. Les clapes de neu dels corriols i de les raconades dels camps fan més bonic el paisatge. L’ermita de Sant Joan de Fàbregues és un indret molt acollidor per gaudir de les panoràmiques: es pot gaudir tant del Collsacabra com de la cara nord del Montseny. Al poble de Rupit, amb un veritable entramat de carrers medievals, hi destaquen l’església de Sant Miquel, el carrer del Fossar, interessants edificis dels segles XVI i XVII i el seu famós Pont Penjat. 12 km

12- Mas de Colom i Estany d’Ivars

Doble objectiu: una explotació agrícola de recerca i un espai humit recuperat. Al Mas de Colom, la família Borges de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell, aprofundeix en les varietats de conreu més productives, més resistents… Explicar als visitants la filosofia que hi ha darrera del Grup Borges és tota una aposta per posar en valor la sostenibilitat i la recerca. Envoltat d’un paisatge totalment agrícola, entendrem la història del Mas de Colom i el seu vincle amb el territori. La passejada interpretativa per conèixer
l’entorn, ens portarà a descobrir la seva biodiversitat mentre caminem entre camps d’ametllers, pistatxers, oliveres i nogueres. No massa lluny l’Estany d’Ivars, una llacuna d’aigua dolça de 126 ha, en alguna època dessecada, esdevé un refugi molt important per a les aus. El capvespre a l’Estany d’Ivars és una gran oportunitat per contemplar les aus aquàtiques i gaudir d’una passejada mentre el cel s’enrogeix. Total de 12 km

11- Camí de ronda des de Platja d’Aro a Palamós

Els dies d’hivern són agraïts per fer els camins de ronda de la nostra costa. Sovint molt menys transitats que a ple estiu, permeten gaudir d’un paisatge espectacular de pedra, de bosc, de platja i de mar. Les nuvolades i la tramuntana freda tenyeixen els paisatges de tonalitats argentades. Passarem per la Cala del Pi, la Platja de Belladona i el Cap de Roques Blanques, mentre
caminen entre pins que s’arremolinen per conquerir la primera línia de la costa. Una successió de cales, platges i caps
que dona pas a l’extensa Badia de Palamós, després de travessar Sant Antoni de Calonge. 11 km

10- Camí de ronda de Palafrugell a Calella i Llafranc

La tramuntana no és obstacle per gaudir de l’espectacle dels conreus de l’Empordà, ni dels camins de ronda que ens permeten acostar-nos als penya-segats entre els boscos i el rocam. Els blaus enlluernadors del cel i del mar ens porten a la sorpresa del poble blanc, arrecerat del vent, que s’entossudeix a fer perviure les seves arrels marineres. Sortint de Palafrugell podem travessar el Pla d’Ermedàs i contemplar les monumentals torres de guaita, construïdes entre els segles XV i XVII, que constituïen la defensa contra pirates i corsaris. Desviant-nos del camí que portaria a Palamós cap al sud, seguim el camí de ronda cap al nord, per darrera de Cap Roig, fins a Calella de Palafrugell i Llafranc passant pel Golfet i el mirador de Calella. Des de Llafranc es pot pujar al far de Sant Sebastià. 12 km

9- Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses

Seguint la vall del Ter podem trobar antics camins ferroviaris, ara en desús, camins boscans entre fagedes, camins entre el bosc de ribera i nous camins planers per passejades. Des de Ripoll, s’estenen per la vall camí de Camprodon. Entre Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses trobem un bonic i variat recorregut, amb la sorpresa afegida d’una llarga passera penjada sobre el Ter. 10 km

8- Marata i Milpins

Les caminades pel Vallès sempre ens sorprendran amb nous camins condicionats per al passeig i també per la descoberta d’antics corriols poc transitats. Des de les Franqueses del Vallès en podem trobar molts, vora el riu Congost o tocant a indrets poc concorreguts com Marata, amb una bonica església romànica. Rutes molt assequibles i que poden fer-se com a matinals. Les panoràmiques cap al Montseny i el Corredor són espectaculars. 11 km

7- Camí de ronda des de Sant Feliu de Guíxols a Platja d’Aro

Els camins de ronda de la Costa Brava sempre ens meravellen per les vistes espectaculars que ofereixen a cada revolt. Quan el dia és assolellat els blaus del cel i del mar acullen els reflexos del sol els recorreguts es fan encara més bonics . Podem descobrir les cales més amagades com Cala Jonca, la Cala Ametller, la Punta del Cap Mort, la Cala del Peix, la Cala del Cranc… fins passar per S’Agaró i arribar fins a Platja d’Aro. 10 km

6- Cingles de Tavertet

Dalt de tot de la cinglera s’escampen camins i corriols que ens permeten gaudir d’unes panoràmiques espectaculars. La sortida del sol entre els núvols sempre és un regal afegit. L’espectacle s’enterboleix quan al peu de la cinglera els embassaments de Sau i Susqueda apareixen pràcticament buits a causa de la sequera. Des del Mirador del Castell es poden contemplar les Guilleries, el Montseny, el Collsacabra… Hem pogut constatar la incipient recuperació dels boixos afectats per la plaga de lepidòpters del 2019. 12 km

5- Palau-Solità i Plegamans

El Vallès, malgrat la proliferació de polígons industrials, ens ofereix camins tranquils per fer agradables caminades entre els conreus. La proximitat de l’hivern i el temps emboirat no són impediment per gaudir d’una ruta curta però ben interessant. 9 km

4– Camí de ronda des d’Altafulla a la Platja Llarga de Tarragona

Trepitjar la sorra de la platja d’Altafulla ens permet veure la desembocadura del riu Gaià i arribar a l’impressionant castell de Tamarit. Des d’aquí el camí de ronda s’enfila per penya-segats que ofereixen bonics paisatges sobre el mar. Un cop arribats a la punta de la Mora, el petit camí ens endinsarà cap al bosc de la Marquesa, sense deixar les panoràmiques espectaculars sobre el mar. Sortint del bosc farem camí sobre la sorra de la Platja Llarga. Una agradable passejada pel camí de ronda de la Costa Daurada. 12 km

3- Mura i el Puig de la Balma

La particular geologia del Montcau i Sant Llorenç del Munt facilita la formació de cavitats i aixoplucs com el del Puig de la Balma, on ja des del segle XII s’hi va assentar un mas, encara avui habitat. La població de Mura, des d’on parteixen la majoria d’itineraris, és de notable interès històric. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, a cavall entre el Bages i el Vallès més septentrional, podem gaudir tant de paisatge i natura com d’història. A prop del nucli de Mura, la riera fa uns engorgats notables: el Gorg del Pare. Malauradament afectat en època de sequera. 12 km

2- Súria

Si el poble de Súria es vincula al pas del riu Cardener i a l’extracció de potassa, els seus camins són un bon entramat de pistes i corriols que segueixen l’Itinerari Patrimonial del Samuntà, entre camps de conreu, construccions de pedra seca i restes prehistòriques. Una combinació de corriols costeruts, de caminets estrets i planers i de pistes forestals que ens endinsen en la tranquil·litat dels paratges del Bages. 11 km

1- La Via del Nicolau CURS 2022 – 2023

L’antic traçat del trenet que transportava els troncs de les explotacions forestals a prop de Bagà és ara un bonic camí que ens porta a l’ermita romànica de Sant Joan de l’Avellanet. Una ruta no mancada d’aventura amb el pas de túnels i un pont penjat de 35 m de longitud. Una caminada igual de sorprenent a la primavera com a la tardor, sota la pluja que els arbres aturaven. El Berguedà sempre resulta atractiu, per les masses forestals de pinedes de pi roig, rouredes,… com per aquest sender que recorre la vall del riu Bastareny. 13 km