Del 70 al 36

70 – NIUDALIA

Una alternativa immillorable per contemplar la meravella de la florida de les tulipes i altres espècies de bulboses. La primavera generosa de pluja i de sol propicia la meravella de l’indret. Tot i no massa extens, a prop de Capolat, al Berguedà, Niudalia ofereix una excel·lent organització per passar una bona estona gaudint de la florida, dels colors i dels paisatge. Hi arribem passat Berga i desplaçant-nos a mitja alçada de la Serra de Queralt. Malgrat la nuvolositat o la boira, no ens podrem estar d’admirar-ho tot.

Un complement immillorable serà contemplar el riu Llobregat a Sallent i a Gironella. El seu cabal abundant i les seves rescloses ofereixen unes imatges espectaculars. Igualment, aprofitar per pujar al Santuari de Queralt i gaudir dels racons frescals i els miradors serà una experiència inoblidable.

69 – Estany d’ Ivars 2025

Una nova visita a aquest paratge singular de l’Urgell, aquesta vegada matinal, ens permet fer tota la volta a l’estany i gaudir de les llums primaverals entre els freixes i els pollancres vora els canyissars. Podrem veure força cigonyes als nius, algunes amb els polls d’aquesta temporada ja crescudets i esparvers sobrevolant els conreus. També observarem tortugues prenent el sol, corbs marins amb les ales esteses a la calor, ànecs i gavines i, fins i tot, algun capbussó emplomallat.

68 – JARDINS DEL MONTSENY: ARBÚCIES, VILADRAU, SANTA FE

La primavera acabada d’estrenar ens regala uns dies de sol, de blaus i de verds, amb abundància d’aigua als torrents i rieres. A la vila d’Arbúcies ens rep el Jardí del Roquer, una antiga finca lligada a la diversitat d’arbres d’arreu del món, que ofereix un passeig interessant i curiós a través de la seva extensió. Trobarem des de grans sequoies, araucàries, avets, ciques, palmeres, peònies… fins a la magnòlia més gran d’Europa.

Sense deixar Arbúcies, a la plaça de l’ajuntament trobarem un gran exemplar de plataner d’ombra, un dels “arbres de la llibertat” de la nostra terra. De camí cap a Viladrau i Santa Fe del Montseny, completarem el dia amb frondoses masses forestals de faig i avet i cursos d’aigua com la Riera Major. També trobarem les 3 sequoies gegants a Santa Fe del Montseny.

67 – VIDRERES

Les planes entre les comarques de La Selva i el Gironès, tenen un bonic paisatge de planes, de camps extensos, de torrents i de pujols boscosos on descobrir troballes arqueològiques com el castell de Sant Iscle. També trobem grans masos molt lligats al desenvolupament de la pagesia, com la Torre de Llobet, amb la bassa i el sistema d’aqüeducte, pantans i torrents que asseguraven la tinença d’aigua. Un passeig ben agradable entre boscos d’alzina i suredes, entre camps verds i torrents.

66 – Sant Cebrià d’Horta, des de Vall d’Hebron a Montbau

 Una immillorable descoberta per la falda de Collserola. Des de l’edifici històric de la Fundació Albà, ens acostem al no menys admirable Palau de les Heures, per prendre els camins que porten a l’antiga ermita de Sant Cebrià d’Horta. Des d’aquí, seguirem per la muntanya cap a Montbau, sempre amb vistes al pla de Barcelona i rodalies; uns paisatges espectaculars a tocar de la ciutat. Descobrirem l’antiga pedrera i el parc del cargol i les edificacions del barri de Montbau. Una descoberta insospitada.

65 – REUS: Institut Pere Mata i posta de sol al Roc de Sant Gaietà

Reus és una ciutat amb gran riquesa d’història i elements lligats al modernisme. L’Institut Pere Mata val per ell mateix una visita guiada pròpia i detallada. Construït per Lluís Domènech i Montaner, abans de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, és com un assaig del gran recinte hospitalari que construirà poc després a la ciutat comtal. Es basa en les mateixes premisses de l’higienisme i la salut i el confort dels interns, per això són tan notables també, no sols els interiors, sinó els exteriors acuradament enjardinats. La visita al Pavelló dels Distingits, l’únic obert al públic, és una explosió de decoració floral molt propera al que trobem a la Casa Navàs, a Reus, i construïda pel mateix arquitecte.

Completar la visita a tot el Reus modernista és una oportunitat que cal aprofitar. Si a més aprofitem el capvespre per veure la posta de sol hivernal al Roc de Sant Gaietà, haurem completat del tot la jornada.

64 – Pujada al cim de Sant Jeroni (2024)

Montserrat sempre val una ruta, en qualsevol època de l’any. I si cal, tornar a fer la pujada al mirador de Sant Jeroni. La caminada entre les agulles i l’alzinar i l’ascensió sempre valdran l’esforç de pujar el tram d’escales final. Malgrat que en cap de setmana siguin molts els grups que fan el mateix camí, concentrats en el caminar segur i en les fantàstiques panoràmiques, ens arribarem a sentir gairebé sols amb la muntanya. Només si tenim els ulls ben oberts podrem descobrir les corregudes alegres de les cabres salvatges.

 63 – Palafrugell a Llafranc i Far de Sant Sebastià (2024)

Les rutes per l’Empordà, no per conegudes, segueixen portant descobertes inesperades. Així la ruta des de Palafrugell fins a buscar el Camí de Ronda a l’alçada de Cap Roig. Els verds tendres i els colors de tardor es donen la mà inesperadament i embelleixen el paisatge de terra endins. Vora mar l’espectacle el protagonitzen els blaus del cel i del mar i les crestes blanques de les onades empeses pel fort vent. La petita i encisadora platja del Golfet és la primera a meravellar-nos. Fins a Calella i fins a Llafranc el camí de ronda no deixarà d’oferir-nos paisatges marítims espectaculars, amb les Illes Formigues sempre a la vista. Rematarem la ruta amb la pujada al Far de Sant Sebastià, per tenir la panoràmica encara més completa.

62 – Parc Samà i l’Horta Florida

Tot i havent sentit a parlar de les particularitats de Parc Samà, entre Cambrils i Montbrió del Camp, la visita guiada ens porta a una descoberta espectacular. Tant per les seves edificacions, com pel seu arbrat, com pel disseny dels jardins i les encisadores combinacions de vegetació i espais aquàtics. Són notables la presència d’arbres ornamentals de gran majestuositat i singularitat. Perdre’s per la munió de camins i anar descobrint racons i bells indrets és un plaer del tot recomanable, on passat històric i natura es donen la mà.

Després de visitar la vila de Cambrils, arribar a Termes Montbrió complementa la visita de jardins. L’establiment termal compta amb un gran jardí al seu interior, amb tot un seguit d’espècies interessants i bells racons lligats a l’aigua.

61 – De Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses (2024)

Una caminada excel·lent per contemplar els paisatges de tardor del Ripollès. Endinsar-nos a la fageda i trepitjar l’extensa catifa de fulles caigudes és tot un privilegi, en especial després d’uns dies de pluja abundant. La ruta ens portarà també a trepitjar part de la Via Verda del Ter, amb un itinerari espectacular vora el bosc de ribera del Ter. De camí cap a Sant Joan de les Abadesses haurem de travessar força ponts sobre el riu i passarem a tocar d’una antiga central hidroelèctrica. Entre boscos i camps podrem gaudir dels vessants muntanyosos salpebrats de colors de tardor. Passada la Colònia Llaudet, que ha iniciat la seva recuperació, descobrirem un pont tibetà penjat sobre el curs del riu. Tota una experiència inoblidable. 

Ja a Sant Joan de les Abadesses, l’àrea de l’antiga estació de tren ens oferirà espai de descans i lleure. No deixarem de visitar el centre històric de Sant Joan, ni de passar pel Pont Vell. Les abundants pluges de tardor faran obligada la parada sobre el pont del Molí de Malatosca i el Gorg de Malatosca.

60 – Palafrugell i Baix Empordà

Els dies de tardor, malgrat puguin ser plujosos, són ben adequats per arribar-nos al Baix Empordà i descobrir una indústria amb un pes històric tan important com la del suro. La ciutat de Palafrugell ens brinda aquesta oportunitat amb un Museu del Suro acabat de remodelar i adequar; una experiència museística molt recomanable i innovadora que ens permet acostar-nos a les tècniques d’extracció de l’escorça de l’alzina surera i a la manufactura del suro des dels seus inicis.

No massa lluny de Palafrugell, la localitat enlairada de Begur ens permetrà descobrir el castell i les nombroses torres de guaita així com el passat indià i la rellevant petjada històrica que podem descobrir tot passejant pels encisadors carrerons d’aquesta vila enfilada. Si tenim oportunitat, apropar-nos a la cala d’Aiguablava serà una magnífica cloenda a la nostra descoberta empordanesa.

59  – Jardins Artigas, Castellar de n’Hug i les fonts del Llobregat

La tardor ens regala un dia esplèndid i acolorit. Mentre travessem el congost de la Baells, les llums del matí il·luminen els vessants i van foragitant les ombres que encara cobreixen les valls i les raconades amb una incipient gebrada. Arribats a l’estació del Tren del Ciment, als afores de la Poble de Lillet, és un espectacle de colors de tardor al voltant de la petita estació. Val la pena visitar la mostra d’antigues màquines i vagons que ens desgranen la història minera de l’Alt Berguedà. Després de travessar la localitat, a tocar mateix de les cases, el tren descobert ens porta a travessar boniques plantacions de plataners tenyits de tardor. Aviat toca baixar del trenet per visitar el Jardins Artigas, fruit de la genial col·laboració entre els industrials Artigas i Eusebi Güell i l’arquitecte Antoni Gaudí.

Els jardins, enclotats fins a nivell del curs del riu Llobregat, ofereixen una esplèndida mostra de detalls gaudinians que ens recorden moltes altres obres del genial arquitecte, com les que podem veure al parc Güell. Passejar pels caminois, abocar-se a les baranes, travessar els ponts, apropar-se als miradors, descobrir les fonts, admirar els arbres altíssims i la vegetació esplendorosa… és un regal per als sentits. La frescor humida, el brogit de les aigües, el reflex del sol entre les fulles, els colors tardorals… ens atrapen i no ens volen deixar marxar. Malgrat tot, prenem el trenet cap a la seva darrera estació al Clot del Moro, on hi ha el Museu del Ciment. Un indret prenyat d’història de dones i homes i d’evolució pionera i posterior davallada industrial. Un indret que bé val una visita guiada.

Des d’aquí toca enlairar-se per carretera cap a Castellar de n’Hug. Un bell poble pintoresc de l’Alt Berguedà amb esplèndides vistes a un veritable mar de muntanyes. Entre elles albirarem la inconfusible silueta del Pedraforca. La casualitat ha fet coincidir la nostra visita amb la Segona Trobada de Bouviers de Berna: un alegre regal de la mà d’aquest simpàtics amics peluts.

El recorregut pels carrers de Castellar de n’Hug i els seus miradors ens ofereix l’oportunitat d’acostar-nos, als més agosarats i caminadors, a la cova de la Tuta. Acabada la descoberta, la baixada a peu fins a les fonts del Llobregat posa un punt i final espectacular a un dia tan esplèndid.

58 – Descoberta cultural a la Vall de Ribes

Si bé coneixem la vall de Ribes i de Núria per les seves possibilitats de rutes de muntanya, és ben cert que val la pena aturar-se per descobrir els seus valors culturals i històrics. Ribes de Freser ofereix des de un bonic passeig vora el riu, amb cases modernistes, fins a la seva església neoromànica, amb restes de romànic català. El santuari de Núria propicia una extensa reflexió històrica, de vegades poc coneguda, sobre els inicis de les peregrinacions, els camins, el mateix cremallera, la presència de Sant Gil i el pastor Amadeu, la troballa de la Mare de Déu, les noves instal·lacions… Detalls que de vegades hem passat per alt. Queralbs, per la seva banda, ofereix l’encant d’un poblet de muntanya ben conservat, amb cases de pedra i carrerons empinats, i el tresor de la portalada de la seva església romànica, que per sort no va resultar afectada pel terratrèmol del segle XV (1428).

57 – Camí ral i ramader de Campdevànol

Una agradable passejada seguint el riu Merdàs, entre prats i sota boscos de ribera. El camí ens portarà fins a Gombrèn, seguint les passes del Comte Arnau, que segons la llegenda el recorre cada nit amb el seu cavall negre i els seus gossos, talment una ànima en pena per la mort de la seva estimada. 

Passarem per diverses fonts i espais de lleure, com la Font del Querol, just a pocs metres de l’inici de la ruta. Al llarg del camí trobarem diverses escultures fetes amb troncs i soques que, sens dubte, esperonaran la nostra imaginació. Passada la desviació que ens portaria al Torrent de la Cabana i l’itinerari dels 7 gorgs, trobarem l’ermita de Sant Llorenç de Campdevànol. Quan el camí començarà a fer-se costerut trobarem el poble de Gombrèn i el final de la ruta. Gaudirem de vistes incomparables del Santuari de Montgrony i la serra del mateix nom, en terres dels senyors del Castell de Mataplana. 

56- Savassona – Guilleries CURS 2024 – 2025

Recórrer aquests senders del paratge natural de Savassona a les Guilleries, en un dia fres i lluminós de finals d’estiu, és tot un regal.

A banda de les zones boscoses que travessem sortint de Tavèrnoles, ens apropem a les impressionants masses rocoses que s’han anat desprenent dels cingles. Algunes són objecte de pràctiques d’escala lliure, però les més interessants estan vinculades a la presència humana des de temps neolítics (la Pedra del Sacrifici) o medievals (la Pedra de les Bruixes o la de l’Home). Enfilant-nos pels camins pedregosos arribem al cim del cingle, on ens reben l’ermita romànica de Sant Feliuet i uns magnífics miradors en 360 graus, on podem identificar des de la Plana de Vic, al Massís del Montseny, els cingles del Far i Tavertet, els engorjats i meandres del Ter a la cua del Pantà de Sau, el cingle d’Ayats, el Santuari de Cabrera, Puigsecalm, Bellmunt…

De tornada a Tavèrnoles, val la pena pujar al mirador que ens permet abastar la línia dels Pirineus i Prepirineu: Ensija, Pedraforca, la Tossa i Puigllançada, Puigmal i Taga, fins als cims de tota la Serralada Transversal.

Des de Sant Julià de Vilatorta podem aprofitar per fer camí cap a la Font Trobada i Folgueroles, fent així un bocí de les Rutes Verdaguer, bo i seguint el Torrent de Folgueroles. Revisar fragments de l’obra poètica de Mossèn Cinto és la millor manera de recordar-lo i fer-li sentit homenatge.

55 – Ulldeter

Deixar Ripoll enrere i endinsar-nos per la Vall del Ter, és tot un espectacle. Les viles que travessem ens parlen de treball rural i de turisme, ens parlen d’orgull i respecte pel paisatge i, també, d’història: Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodón, Llanars, Setcases… de camí cap a la petita carretera que ens acosta a l’estació d’esquí. Les muntanyes, com gegants vigilants, es drecen imponents sobre els nostres caps.  

Passejar per sobre els 2000 m a l’estiu és una oportunitat excepcional de meravellar-nos amb els grans paisatges del Pirineu. El telecadira que fa servei turístic a l’estiu, des de l’estació de Vallter 2000, ens acosta de manera còmode a tocar del naixement del riu Ter. El trajecte, des de les cistelles, ens permet admirar el circ glacial de Morens en tota la seva esplendor: sempre de cara a Bastiments, sota la vista dels imponents Gra de Fajol gran i el petit, amb l’emblemàtic Coll de la Marrana fent connexió entre uns i altres. Trobarem el naixement del Ter entre els pedruscams i els prats de dalt de tot. Sense l’espectacularitat d’altres rius nostrats, el Ter, amb la seva humil surgència, ens regala una aigua neta, gelada, cristal·lina… que es prepara per fer un llarg periple terra avall fins a trobar el mar.

Si la sort ens somriu podrem contemplar alguns isards o alguna marmota, mentre els pins negres formen bosquets esparsos i fraccionats, enfilant-se increïblement entre les tarteres i mentre els ramats de bous, vaques i cavalls pasturen agraïts per la verdor que cobreix els pendents.

54 – Camí ral de Bagà a Guardiola i Fonts del Llobregat

També des de la bonica localitat de Bagà, a la vall del Bastareny, podem fer una ruta planera i encantadora seguint el camí ral fins a Guardiola de Berguedà. Ens acompanyarà tothora el brogit de les aigües del Bastareny. A Guardiola, abans de retornar a Bagà, fent un tros de camí que anirà a trobar la Via del Nicolau, podem pujar al monestir restaurat de Sant Llorenç; un indret de bellesa singular.

Aprofitant l’estada a l’Alt Berguedà ens podem acostar a Castellar de n’Hug i gaudir de l’ordenació urbanística del poble i, com no podria ser d’altra manera, de l’espectacularitat de la surgència tumultuosa de les Fonts del Llobregat.

53 – Via del Nicolau (2024)

Amb un bon temps de primavera, podem gaudir de nou de la ruta de l’antic tren d’extracció de fusta dels boscos de la vall de Bastareny. Des de Guardiola de Berguedà ens dirigim cap a Bagà i recorrem la Via del Nicolau fins a l’ermita romànica de Sant Joan de l’Avellanet. El recorregut ofereix unes vistes magnífiques de la vall, els prats i el poble, flanquejats per les muntanyes que ascendeixen el Moixeró cap al Coll de Pal. 

La ruta ofereix l’atractiu de passar pels antics túnels de la via del ferrocarril de via estreta; i d’un pont penjant. (Vegeu també, entrada 1 d’aquest apartat)

https://www.rutespirineus.cat/rutes/via-nicolau-baga-sant-joan-avellanet

52 – Via verda del Llobregat i Santuari de Queralt

Com en altres ocasions arreu del territori, un antic traçat ferroviari ens brinda l’oportunitat de caminades molt agradables i sense massa desnivells. Aquesta vegada sortim de Cal Rosal, poc abans d’arribar a Berga, i trobem la Via verda del Llobregat. El traçat de l’antic ferrocarril Manresa-Berga, que s’aturà a Cal Rosal el 1887, i la posterior construcció de la línia fèrria minera d’Olvan a Guardiola de Bergadà, possibiliten aquesta caminada que ressegueix el riu Llobregat fins a Sant Quirze de Pedret i el seu pont medieval.

El camí ens ofereix l’atractiu de rescloses, ponts, enclotats on l’aigua pren tonalitats turquesa espectaculars, túnels… i sobretot una exuberant vegetació; des dels roldors a la vora del camí, els sanguinyols, els arçs i les moixeres… als freixes en plena florida espectacular i olorosa. En els llocs frescal podrem trobar també les primeres prímules, anemones i la vistosa orella d’os (Ramonda miconi).

Arribats a Pedret cal fer la breu ascensió fins al conjunt restaurat de l’església de Sant Quirze d’origen preromànic i romànic. És del tot recomanable la visita guiada.

http://www.civitascultura.org

Si la ruta i el transport ho permeten, un cop tornats a Berga es pot aprofitar per visitar el Santuari de Queralt. Les panoràmiques, des d’aquest mirador encimbellat a la serra, són impressionants: cap a Berga, cap al Lluçanès, cap al pantà de la Baells, cap als Rasos de Peguera…

51 – Camí del Llobregat: colònies tèxtils i sèquia a l’entorn de Navàs i Balsareny

El curs del riu Llobregat ha estat, des de ben antic, testimoni i artífex del desenvolupament industrial del nostre país. Són moltes les rutes que ens porten a descobrir les colònies tèxtils que van créixer a la seva vora. La caminada des de Navàs en direcció a Sallent, passant per Balsareny, ens permetrà veure en peu els antics edificis de la Colònia Sant Esteve i la Colònia Vilafruns, avui mig abandonades i reconvertides per a nous usos industrials. Però no serà només aquest l’atractiu de la ruta, ja que el gran protagonista és el riu, els seus paratges frondosos, les sèquies i canals que ens acompanyaran tot el camí.

Passant al peu del castell de Balsareny podrem contemplar la Resclosa dels Manresans, km 0 de la ruta de la Sèquia que ens portaria, després de 25 km, al Parc de l’Agulla, a Manresa. De Balsareny a Vilafruns podem gaudir d’un petit tram d’aquest camí vora el canal d’aigua, amb els seus ponts, viaductes, racons ombrívols i caminet estret i encantador.

50 – Montseny espectacular: el turó de Morou

Tot i les darreres pluges, tot i escasses, les fagedes del Montseny, des de Santa Fe, llueixen dels primers brots tendres. La llum es filtra a través del verd tan clar i brillant de les fulles, mentre la fullaraca rogenca ofereix un contrast captivador. La caminada, en alguns moments dificultosa per la munió de branques caigudes per culpa de les grans ventades, ens porta a descobrir indrets no massa coneguts com el Convent, alguns exemplars monumentals de faig, entre els que trobem grans peus de boix grèvol, la dringadissa amable de la Riera de Gualba o el mateix Turó de Morou. Pujant des de Can Lleonard, la fageda esdevé entapissada de grans blocs de pedra, conferint-li un aspecte sorprenent i màgic. 

En aquesta primavera càlida, trobem ja violes liloses, les flors blanques de la llet de pardal (Ornithogallum) i les esplèndides grandalles (Narcissus poeticus) fent petites clapes o veritables prats. 

Al cim del turó, els grans blocs o esqueis permeten grimpar i contemplar una vista imponent cap al Pirineu i cap a la Mediterrània. De baixada, la fageda s’anirà barrejant amb vegetació més mediterrània, però el bosc ens acompanyarà fins a trobar una gran esplanada de granit coneguda com a l’Empedrat de Morou. El descens cap a Santa Fe ens portarà a tocar del petit pantà del mateix nom. Una ruta de primavera del tot espectacular.

49 – Per la Conca de Barberà: vinyes i monestirs

El recorregut des de Vimbodí a l’Espluga de Francolí ens porta entre camps de cereals, vinyes que comencen la brotada, oliveres, ametllers i avellaners, en un càlid dia de primavera, on la natura rebrota amb la gratitud de les passades pluges. Un paisatge on destaquen petits turons i tossals arbrats, que doten de personalitat el paisatge de la conca. Durant la caminada ens trobarem amb vestigis històrics de tota mena: el primer, el castell de Milmanda, per acabar vorejant l’imponent monestir de Santa Maria de Poblet. Si ran de camps, aquesta construcció d’origen medieval ja resulta impressionant, feta l’ascensió al Tossal de la Creu, des del mirador, encara resulta més captivadora. La seva situació, a tocar de les muntanyes de Prades i els seus boscos, fa ressaltar encara més el recinte emmurallat d’aquest important conjunt monàstic del Cister. 

48 – Castells i camps de cereals a la Segarra

Els horitzons oberts de l’altiplà mostren un mosaic infinit de camps verds, salpebrats per murs de pedra seca, línies de matolls divisoris i bosquets d’alzina als tossals. Recórrer la Ruta de la Pleta (Les Pallargues-Florejacs-Les Pallargues) ens permet gaudir d’un excepcional paisatge que la Segarra ens ofereix en moments molt concrets de l’any. Malgrat la verdor, la sequera és present: el cereal no s’estira com s’espera i el canal només porta dos dits d’aigua.

La història, a manera de castells enlairats per tota la comarca, és present al llarg de la ruta i de tota la geografia de la comarca. Visitar el castell de Florejacs, de la mà del guia local nonagenari Armand Forcats, és un privilegi inesperat, una immersió en el passat i en les seves curiositats. Ens acomiadem agraïts i seguim ruta per arribar de nou a les Pallargues gaudint dels horitzons verds, tot i que efímers, d’una Segarra primaveral.

47 – Volcans apagats de la Garrotxa

La greda als nostres peus o als talussos no ens deixa oblidar que els camins que trepitgem eren llocs convulsos fa milers i milers d’anys. Van alçar-se així tot el seguit de cons volcànics que cobreixen la Garrotxa. L’erosió els ha anat arrodonint i avui veiem les formes còniques amables cobertes de boscos.

El cràter de Santa Margarida és un dels més visitats. La diversitat d’itineraris fa que arribar-hi, en qualsevol època de l’any, sigui tota una descoberta. L’ermita, sola al mig del pla circular, captiva sempre la mirada del visitant.

Des d’aquí, sortint del cràter, trobem el camí que ens portarà a la vila medieval de Santa Pau, passant per la gredera del Rocanegra. Al llarg de tota la ruta els camps verds, retallats sota la blavor intensa del cel, seran la prova d’una terra excepcionalment fèrtil.

Santa Pau, amb la plaça porticada, i a les envistes de la Serra de Finestres, conserva un nucli històric ben conservat. Els camins que envolten el castell ens portaran a descobrir ponts de fusta, colades basàltiques i sensacionals paisatges oberts a l’horitzó.

Completem la caminada amb una excel·lent visita guiada a l’Espai Cràter d’Olot. https://espaicrater.com/. La pujada al Montsacopa, amb l’església de Sant Francesc, ens permetrà la perspectiva dels molts volcans que envolten la vila. Una ruta agradable i instructiva immersa en l’ancestral geologia volcànica de la Garrotxa.

46 – Camins de l’Obac al massís de Sant Llorenç

Ben a prop de Barcelona, on al Vallès encara ressona el passat tèxtil i modernista, s’enlaira el conjunt de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Des de Matadepera, pel veïnat de les Pedritxes, amb un perfil marcadament residencial, podem endinsar-nos pels molts camins que ens acosten als cims d’aquesta singular geologia sedimentària vermellosa. La caminada ens porta al Coll de la Riba i, seguint la carena i passant sota la Torrota de l’Obac, arribarem al Turó de la Carlina. Aquí, les panoràmiques en 360 graus ens permeten identificar el massís de Montserrat, les ciutats de Terrassa i Sabadell i les serres de Collserola i de la Marina, amb la ciutat de Barcelona al mig. Davant per davant de la Mola, identifiquem l’antic monestir de Sant Llorenç.

Seguint les codines que perfilen la carena i els turons de l’Obac arribarem a la Casa Nova de l’Obac, un dels punts d’informació i accés a l’espai natural. Serà bo seguir també el camí, ben indicat i endreçat, que porta a l’Obac Vell i a la Font de la Portella. Al llarg del recorregut, ja des de l’inici a les Pedritxes, trobarem diversos pous de glaç ben conservats, clara evidència del passat aprofitament humà al cor del massís, tant per colgar els avenç amb neu, com per fer carboneres de carbó vegetal o forns de calç. Vestigis d’una convivència assenyada entre l’home i la natura.

45 – L’altiplà del Lluçanès

Deixant enrere l’Eix del Llobregat, a l’alçada de Navàs, ens enfilem a l’altiplà del Lluçanès fins a Sant Pau de Pinós. És fàcil constatar el mosaic perfecte entre boscos, conreus i prats, amb masies escampades que lliuren a l’aire fred i dens de l’hivern el fum de les llars de foc. Les panoràmiques certifiquen que som en una balconada privilegiada oberta a les planes d’Osona, del Bages, de Berga; extensions coronades per les muntanyes del Montseny, Montserrat o Queralt i els cims més enlairats de la Serra d’Ensija, del Pedraforca, del Cadí-Moixeró… Les nuvolades cotonoses, enlairades com merlets, decoren la blavor intensa. Està clar que avui mirarem més l’espectacle del cel que el mateix camí.

Des de l’ermita de Sant Pau, el camí forestal va descendint fins a trobar els corriols drets que baixen a la Bauma de les Rocasses. Un aixopluc petri, testimoni de l’erosió de les aigües que aquests dies són tan escasses. Un estret sender boscós ens portarà de nou a Sant Pau, costejant i ascendint de manera suau fins que les panoràmiques tornaran a obrir-se als nostres ulls, en especial des de l’ermita de Santa Maria de Ginebret.

Les cortines de pluja, intenses tot i que breus, potser ens faran modificar la descoberta, però la visita al Santuari de Lourdes, a Prats de Lluçanès, ho compensarà. Les panoràmiques no ens deixen i, retirades les cortines de precipitació, les muntanyes més septentrionals llueixen il·luminades pel sol, blanques de la neu acabada de caure.

Acabar degustant les famoses coques a Perafita serà un final immillorable.

44 – La Gola del Ter

Arribats a Torroella de Montgrí, el castell ens dona de nou la benvinguda. Aquesta vegada, però, enfilarem cap al passeig fluvial del Ter. Entre camps, pomeres i canyissars, el camí seguirà el riu fins a trobar el mar, a tocar de l’Estartit. Ben aviat el Montgrí i el castell quedaran enrere i el Rocamaura dominarà l’horitzó nord-est. Fins i tot abans de veure el mar, veurem els penyals de les Medes, com fars sobre la plana mateixa.

Entre els canyissars, el riu ample i argentat, llisca calm i acull nombroses espècies d’aus. Una ampla barra de sorra atura l’arribada (en superfície) de les aigües dolces al mar. Les Illes Medes destaquen ara sobre la blavor profunda del mar i l’onatge suau.

Entre el miratge de la desembocadura i l’Estartit, les actuacions de protecció ajuden a assentar les dunes i preserven els aiguamolls del Ter i la gran diversitat ornitològica.

El camí de tornada cap a Torroella, entre camps verds i passadissos estrets de tamarius, anirà deixant enrere el tram final de Ter i ens tornarà al peu del castell que ha anat observant la nostra caminada.

43 – Castell de Montgrí i ermita de Santa Caterina

El dia lluminós d’hivern, després d’un dia de pluja (neu als Pirineus), ens convida a pujar al Castell de Montgrí des de Torroella. Els camins i senders s’adiuen al massís, tots ells rocosos i desiguals, grisencs de calcària. Les pedres erosionades i escarpades llueixen gastades pel pas de tants i tants caminants. Fem l’ascensió en dues tirades: fins al Coll de la Creu i fins al mateix castell del segle XIV. Les ziga-zagues ens menen amunt; ens enfilem fins als merlets i els horitzons s’obren a totes bandes: el Baix Empordà travessat per la cinta lluent del Ter, el turó del Castell de Begur, els arrossars de Pals, l’Estartit i les Medes custodiats pel Rocamaura, i cap al nord la Badia de Roses, el Canigó amb el seu delicat mantell blanc, Sant Pere Pescador, Roses, el Cap de Norfeu i el mosaic de la plana de l’Alt Empordà. Fins i tot, amb el dia tan clar, albirem les muntanyes de la Garrotxa i el massís del Montseny. L’ascensió, d’uns 305 metres, deixa un record inesborrable. 

De tornada al Coll de la Creu ens desviem per la Vall de Santa Caterina, fins a l’ermita. La vall, més oberta al nord, recull la humitat i es mostra amable i boscosa. Un indret força desconegut que, en visitar l’ermita, encara ens ha d’oferir més sorpreses: el retaule barroc de Santa Caterina, que explica la vida i el martiri de la santa. Arreu els seus atributs: la roda, l’espasa i la palma del martiri. Arreu, també, el ressò de Solitud, de Víctor Català.

En desfer el camí per baixar cap a Torroella, la bonança del dia haurà fos la capa blanca, massa prima, del Canigó i el massís ens acomiadarà tenyit de la verdor dels seus boscos. Des dels rocams del Montgrí, les cabres salvatges observaran el nostre descens.

42 – Basses d’en Coll, boscos de Begur i Pals

Magnífica passejada entre els arrossars de Pals i els canals que arriben fins al mar i a l’indret protegit de la bassa d’en Coll. A tocar de la platja de Pals tenim una vista espectacular del Montgrí, el Rocamaura, les illes Medes i les muntanyes de Begur. Els arrossars, parcialment negats, ofereixen bonics reflexos de les canyes i del paisatge, alhora que són parada de repòs de cigonyes, gavines, corbs marins i martinets. A tocar d’aquest indret pla ens aproparem als camins que travessen les pinedes fins a Pals. Un recorregut de pujada molt suau que sobta pel terra sorrenc. Com de potent ha de bufar la tramuntana per acumular la sorra fins aquí, tan lluny de la línia de la costa. El bosc d’aquest paratge de les Gavarres és ple de pins, sovint plantats per fixar el terreny, i també d’alzines i sureres. Una veritable xarxa de camins i senders que ens acostaran a la plana de l’Empordanet, a les envistes de Pals i el seu conjunt històric. 

Val la pena agafar algun dels senders que es desvien i pugen al Quermany Gros o al Quermany Petit, la panoràmica des de dalt abastarà des del Canigó fins al mar, amb el Montgrí sempre present. Uns 12 km de ruta molt agradables.

41 – Serra de Miramar, entre el Gaià i el Francolí

De de la Figuerola del Camp ascendim al Tossal Gros de Miramar. Si bé la pujada és exigent (uns 425 m) ens va regalant unes panoràmiques espectaculars del Camp de Tarragona i de l’Alt Camp. El reflex del sol al mar alegra l’horitzó un cop la cella de boira que cobria la serra s’ha esvaït. Des del mirador de la caseta d’en Jordà veurem a tocar el Tossal Gros, tot i que no hi ascendirem i un cop arribats al Coll de Prenafeta, baixarem, seguint part dels camins de la Ruta del Cister) cap a aquesta localitat. Ja a l’obaga, el bosc es fa dens i ombrívol; haurem de baixar un bon tros per tal que se’ns obrin  l’horitzó i la perspectiva de les viles de la Conca de Barberà, amb Montblanc entre la serra de Miramar i les muntanyes de Prades.  Des de Prenafeta fins al Coll de Lilla ens mantindrem de cara a Prades i la plana de la Conca, seguint sempre camins i corriols vermellosos, guarnits de tolls i fang de les pluges del dia anterior. Cal destacar que l’indret és d’especial interès natural i que en ell tenen el límit septentrional especies com el lludrió.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tossal_Gros_de_Miramar

40 – L’Estany de Banyoles

Si bé tenim en ment el paisatge de l’estany i suposem que caminar al seu voltant pot ser una activitat que, tot i agradable, pot arribar a ser monòtona, res més lluny de la realitat. Com tants indrets del nostre país, no per conegut ens sorprèn contínuament i ens meravella. La infinitat de camins, senders, passeres, miradors… ens permeten fer la volta circular a tocar de l’aigua o més allunyats, entre sembrats i arbredes, entre llacunes interiors i turons boscos, contemplant les pesqueres o gaudint dels Pirineus nevats a l’horitzó. Una ruta de descoberta que ens permetrà passar per l’església romànica de Santa Maria de Porqueres.

L’entorn de l’estany està farcit d’indrets sorprenents per aspectes ramaders, biològics, geològics o fins i tot màgics. Així, de camí a Les Estunes podrem contemplar algun petit grup de búfals d’aigua, que s’estan introduint de manera controlada des de les terres de l’Empordà. El paratge de Les Estunes, tan poc conegut, ens permetrà contemplar l’erosió del travertí i deixar volar la imaginació en un indret digne de fades i goges. Endinsar-nos en les seves esquerdes serà una experiència del tot inoblidable.

39 – Mirador de Sant Jeroni, Montserrat

El dia radiant i fred d’un final de tardor d’extrema sequera, ens brinda uns paisatges espectaculars. El relleu montserratí mai no decep i sempre fascina. El camí, des del Pla de les Taràntules fins a l’ermita de Sant Jeroni, és molt agradable; tan aviat passem dins del bosc d’alzines, com per trams protegits entre les grans formacions de conglomerat. Des dels miradors, en un dia tan clar, podem veure el Vallès, el Montcau, la Mola i fins i tot Collserola; contemplant la llenca de mar, brillant de sol, també identifiquem Vilafranca i Igualada; sabem que podríem albirar Mallorca, però no serà avui. 

A partir de l’ermita de Sant Jeroni, les escales es tornen dretes i costerudes: una filera rectilínia que prova de dissuadir-nos però no ho aconsegueix. Havent recuperat l’alè contemplem el Pla de Bages i la vista se’ns escapa cap al Pirineu ja nevat. Ha valgut la pena!!! 

Recularem fins al Pla de les Taràntules per baixar cap al Monestir amb el funicular… seguirem admirant les parets de pedra i els escaladors i, fins i tot, descobrirem alguna cabra salvatge.

38 – Tamariu – Far de Sant Sebastià – Llafranc

Sense moure’ns del municipi de Palafrugell podem recórrer indrets de costa, de bosc i de camps de notable interès. Si el recorregut pel camí de ronda, passant per Cala Pedrosa, resulta poc practicable o recomanable, tocarà prendre la ruta interior que també ens portarà al Far de Sant Sebastià. Els dies freds, ventosos i amb bona visibilitat de finals de tardor ens permetran contemplar la costa i els penya-segats en tota la seva esplendor. No cal ni dir que, des del Far de Sant Sebastià, la mirada abastarà tant cap als paratges de Cala Gelida, al nord, com cap a Calella i les illes Formigues, al sud. Terra endins podrem albirar les primeres neus del Canigó.

37 – Camí de ronda de La Fosca de Palamós fins als entorns de Cap Roig

Una ruta espectacular des de la Fosca, al nord de Palamós, cap a altres cales i penya-segats carregats cadascun de bellesa i d’història. Des de bon començament ens reben les casetes de pescadors, alegrement acolorides, de la Cala s’Alguer.  A tocar, l’extensió sorrenca, absent d’edificacions i ben conservada, de la Platja del Castell. Des d’aquí ens enfilem cap a les ruïnes de l’assentament ibèric des d’on podem contemplar les panoràmiques espectaculars dels primers penya-segats. El camí s’endinsarà, ara, cap al bosc de pins i alzines, que si bé ens allunyarà de la primera línia sobre el mar, ens sorprendrà amb raconades insospitades, com la Barraca d’en Dalí. El paisatge seguirà destil·lant història i anècdotes fins a acostar-nos de nou a la platja, a través de miradors altius sobre les Illes Formigues. Des de Cala Corbs baixarem cap a Cala Estreta, una successió de tres cales quasi submergides en la seva totalitat, que posaran a prova la determinació dels més agosarats. Amb alegria i algun peu remullat superarem el repte i ens enfilarem per roques de forats i passos impossibles fins a les escales que baixen cap a la Cala del Crit. A partir d’aquí, les escales i el corriol ens allunyaran d’arran d’aigua per tornar al bosc del paratge de Cap Roig, un centenar llarg de metres més amunt. La tornada cap a Palamós, per entre el bosc, serà planera i agradable.

36 – La Serra del Bolet i el castell de Sant Martí Sarroca

L’Alt Penedès, tot i poc conegut, ens ofereix indrets amb boscos agradables i panoràmiques impressionants. Des de Font-rubí, a prop de Vilafranca del Penedès, podem endinsar-nos en els camins al peu del Castellot, entre pinedes, camps i cabanes de pedra seca.

La ruta es pot completar amb la visita al conjunt històric (església i castell) de Sant Martí Sarroca, impressionantment enlairat sobre un penyal rocós que li dona nom.