Per la muntanya
PASSEJADES PER ENTORNS ENCISADORS
Enfilant-nos per corriols i dreceres per abastar el paisatge
Cim del Puigmal. Panoràmica del cim des del Pic de l’Àguila
35 – Pujada al Monestir de Montserrat des de Monistrol
Un dels reptes pendents que des de sempre havíem volgut fer. Les rutes estan molt ben senyalitzades i val la pena advertir que molt transitades per gent de totes les edats. Ens vam decantar per prendre les escales de la Canal i no fer el Camí dels Tres Quarts, molt més tècnic i exposat.
Després del corriol força dret i pedregós que surt de Monistrol, tenim un bonic tram de pista ampla amb panoràniques excepcionals. Quan aquesta pista acaba comencen les nombrossíssimes escles de pedra, en alguns moments força irregulars i deteriorades, de vegades amb barana, de vegades sense. Poques són les ocasions per admirar el paisatge, però quan hi ha un replà obert convé aturar-se a recuperar l’alè i a fer les inevitables fotografies. Es nota que les pluges i les pedres arrossegades per les torrentades malmeten el camí, però la il·lusió venç les dificultats, fins arribar al trencall del camí cimentat de la Santa Cova. Només queda ascendir pel costat de l’aeri i els cremalleres i arribar a l’esplanada del Monestir. Decidim no fer la baixada a peu.
34 – Vall de Núria canvi d’estació
Bons coneixedors de la Vall de Núria, no deixa de sorprendre’ns visitar-la quan acaba l’estiu i la tardor ja ens sorprèn amb alguna nevada incipient, del tot decorativa i lluminosa, on fins i tot les marmotes gosen de treure el nas quan el sol escalfa els vessants. Tot plegat amb una exhuberància de bolets fent honor a la tardor que comença a acolorir-se.
33 – Collserola, des de Sant Cugat a Cerdanyola
Els molts camins amplament transitables o senders i corriols que travessen la serralada ens permeten tota mena de recorreguts. En aquest cas, arribats al Pi d’en Xandri, vam desviar-nos a l’esquerra fins a l’espai educatiu de Can Coll i fins a Cerdanyola. Una ruta amb l’encant del bosc i de les rieres que encara trobem a Collserola.
32 – El Turó de l’Home
Per ben conegut i visitat, sempre ens queda completar l’ascenció des de Santa Fe del Montseny. Malgrat un agost calorós, la pujada ombrívola permet entomar el repte. Des de Can Casades, on ens deixa el Bus del Parc, prenem el camí de la Font del Frare fins a la Font de Passavets. Des d’aquí, des de l’aparcament, surten els camins. Optem per la ruta circular. Ascendim per les llaçades que fan el camí potser més llarg, però més amable. A poc metres del cim el bosc deixa pas a la vegetació baixa i a la solana. L’altitud de més de 1.700 m mitiga l’escalf del sol estival. Potser la visibilitat no és excel·lent degut a la xafogor de tota la plana, però la boirina no és prou per tal que puguem meravellar-nos de les panoràmiques a 360 graus. Des del cim ens acostem al peu de les Agudes per seguir el descens per la Font de Briançó. Aquí els corriols comencen a ser molt pedregosos; travessem fins i tot algunes tarteres. Ben bé al peu de les Agudes, un centenar de metres, tant o més pedregosos, porten al cim. L’esforç acumulat i la calor ens fan desistir i seguim la ruta de baixada. Si bé tornem a estar a l’ombra de les fagedes el camí és en extrem dret i pedregós, obliga a baixar-lo lentament i amb molta cura.
Val a dir que tots els itineraris i senders del Parc estan ben senyalitzats, molt ben senyalitzats. Si repetim l’ascensió, de ben segur, farem la baixada pel camí de pujada, per les llaçades, més llargues però més amables a l’esforç. Sigui com sigui, una ruta i un repte aconseguits que ens deixen un record inesborrables.
31 – Sot del Bac
Des del Figaró podem encetar moltes rutes clàssiques, cap al Montseny o cap als Cingles de Bertí. Una ruta curta, però ben espectacular, és la que s’endinsa pel Torrent del Bosc Negre. El camí, de vegades, torrentera pedregosa, passa cada vegada més encaixat entre cingleres. Podrem contemplar formacions ben curioses, com la Bauma del Bac, i acostar-nos al Salt del Prat. Depenent de les pluges el veurem més ufanós o no. El camí s’enfila fins a dalt del salt i des d’allà, segueixen moltes altres rutes. Cap a l’esquerra, com si reculessim, però a més alçada, ens podrem apropar fins a l’anomenat Tap de Xampany. Una fita de fusta indica el lloc.
30 – La Vall d’Olzinelles
Des de Sant Celoni i travessant la Tordera, podem endinsar-nos per a Vall de la Riera d’Olzinelles. El sender, boscós i amable, seguirà el curs, sovint sec, fins arribar al llogaret d’Olzinelles i a l’església de Sant Esteve d’Olzinelles. Potser no ens acompanyi la remor del torrent però sí ho farà la frondositat de les arbredes. De tornada cap a Sant Celoni la pista forestal entre suredes i alzinars ens farà pujar una mica per després fer una baixada sostinguda fins a tornar al punt d’inici.
29 – Els 7 gorgs del Torrent de la Cabana
Tot i haver realitzat un any abans aquesta ruta, tornar-hi ha servit per constatar que, després d’un any generós en precipitacions, els salts i els gorgs estaven encara més esplendorosos.
28 – Montserrat: camins de les Bateries i de la Santa Cova
La Muntanya Santa mai no ens decep. Tot i que els camins són exigents per com en són de pedregosos, els paisatges i les panoràmiques que podrem gaudir tot i endinsant-nos entre els penyals arrodonits del massís seran espectaculars i quedaran guardats a la memòria. Des del Pla de les Taràntules seguim el camí fins a Sant Joan i Sant Onofre, després de contemplar les restes més antigues prenen el camí de descens fins a trobar el desviament cap a Collbató. Des del trencall, a l’esquerra, seguirem el camí de les Bateries fins al Pla de Sant Miquel on comença el camí de descens a la Santa Cova; un camí potser un xic menys pedregós que ens aproparà a unes vistes poc freqüents de la Santa Cova. Haurem hagut d’anar mirant el camí i amb els sentits ben atents, però també haurem pogut gaudir de panoràmiques espectaculars.
27 – Ripoll: la riera Vilardell
Els cursos d’aigua amb salts i gorgs són sempre un atractiu afegit a les rutes. Anar a trobar la riera de Vilardell, des de Ripoll, passant pel Remei, els Brucs i el Mir, ens oferirà un camí molt atractiu i frescal, fàcil de transitar i còmode per al caminant; només amb un fort desnivell a l’inici. Quan la ruta arriba a creuar el curs d’aigua es podrà optar per investigar els vorals pels molts senders que han anat deixant els qui s’han acostat a cercar els racons més bells on remullar-se.
26 – Sant Salvador de les Espases
Entre els municipis d’Olesa, Esparreguera i Vacarisses, sobre el congost del Cairat, trobem els vestigis de l’antic castell i capella encimbellats als penyals de conglomerats, davant per davant del massís de Montserrat. L’aproximació des de Vacarisses Torreblanca ofereix una ruta entre camps i garrigues, pujant i baixant les crestes per corriols rocosos i, finalment, fent la baixada forta cap a Sant Salvador de les Espases per un camí gens perdedor i adaptat amb graons. Acostar-nos al penyal i a les edificacions no serà complicat però, actualment, una tanca d’obres barra el pas i no es pot accedir al mirador, tot just a uns 50 metres.
Reculant fins a la cruïlla dels camins i la pista que puja des de Vacarisses i la urbanització Can Serra. Seguint aquesta opció de fort pendent, però de fàcil transitar, ens acostarem al nucli de Vacarisses Baixador.
25 – Seguint el Llobregat: de Berga a Cal Rosal
Des de Berga, el tram de baixada fins a Sant Quirze de Pedret ens permetrà apropar-nos al pont medieval i a l’església romànica de Sant Quirze. Des d’aquí podem seguir el Llobregat cap a la paret de l’embassament de La Baells i, en direcció contrària, seguir la via verda fins a Cal Rosal.
Una passejada còmoda farcida d’indrets encantadors i frescals, gorgs on el riu s’encalma en meravelloses piscines naturals, túnels de l’antic traçat del carrilet…
24 – Salts del Freser, primavera 2025
Les capçaleres del Ter i del Freser, a l’igual que Vall de Núria, ofereixen en aquesta època, després de l’esperat final de la sequera, un aspecte exuberant d’aigua que hem volgut tornar a visitar. El Salt del Grill, com no podia ser d’altra manera, oferia un aspecte impressionant. L’abundor dels cabals dels torrents ens ha fet desistir de seguir endavant arribats a prop de la Passera de les Marrades. L’espectacle, però, valia la pena.
23 – Vall de Núria, primavera 2025
Després que el retorn de les pluges anessin foragitant la sequera, visitar la Vall a les darreries de maig, ha estat una sorpresa esplèndida; no per esperada menys espectacular. Rius, torrents i fonts eren un bé de Déu d’aigua brollant amb força. Encara amb força congestes, encara amb tempestes o pedregades sobtades, tot fa pensar que entrat l’estiu encara veurem brollar l’aigua amb alegria.
La breu estada és un tast per enfilar-nos fins al Pic de la Pala i el Pic de l’Àliga, per contemplar les neus que es mantenen als cims i per recórrer els salts que enyoràvem. Els isards i les marmotes ja es deixen veure, les petites flors acoloreixen els prats que ja verdegen. Les passejades intenses, per bé que curtes, queden gravades al record.
22 – Collserola entre torrents: Sant Vicenç del Bosc
En aquesta ruta de descoberta ens acompanyaran les fites de sender Marató de Collserola de l’UEC. El camí és molt ombrívol i emboscat, agradable per a dies de calor. Les fortes pluges han accidentat alguns trams però no els han deixat impracticables. Al primer terç de la ruta trobarem la font de Sant Vicenç i les restes de l’ermita; en tornar al camí, seguirem el torrent de Can Gordi fins a ben amunt: les ruïnes i el pont de Can Gordi. Des del Mas del Bosc, la baixada pel sender rocallós ens portarà des del solell fins a la plana de Can Bell on hem començat la ruta.
21 – Camí de Sant Roc a Ripoll
Des del costat del monestir podrem agafar l’antic camí ramader que ens acostarà a Campdevànol, una ruta ben senyalitzada i de fàcil transitar. Abans d’entrar a Campdevànol i seguint les indicacions del Refugi Animal del Ripollès, seguirem el torrent i ens endinsarem en les muntanyes sobre Ripoll. Després de travessar el rierol i endinsar-nos en la zona boscosa les panoràmiques s’obriran a la plana. Darrera, els cims nevats, als nostres peus la vila i el monestir. Carenejant passarem per un antic búnquer i per l’ermita de Sant Roc, poc admirable però ben situada. Des d’allà, el corriol ens portarà de baixada cap al monestir. Una circular molt agradable i interessant.
20 – Cova de la Tuta
Una estada a Castellar de n’Hug, en un dia esplèndid, ofereix l’oportunitat de fer una petita ruta cap a La Tuta. Des del mirador de la plaça del Castell, ja podem veure cap a on ens haurem d’enfilar. Trobarem el camí ben senyalitzat amb marques blaves; ens permetrà enfilar-nos pels veïnats sobre Castellar de n’Hug i, superada la hípica, arribar a la Font dels Torrents. Des d’allí, un estret corriol entre punxoses argelagues ens portarà fins a l’entrada de la cova. Un camí tot ascendent però que anirà oferint unes vistes espectaculars de les muntanyes del Berguedà i la Garrotxa.
https://espeleoworld.com/c/la-tuta
19 – XXIV Caminada Popular Els Blaus
Una excel·lent caminada matinal des de Vallvidrera a Les Planes, organitzada pel Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià. Una organització immillorable i un recorregut poc conegut. Una agradable descoberta amb centenars de participants. Un recorregut salpebrat de camins planers, pistes, senders i fins i tot corriols ben relliscosos; un traçat molt ben dissenyat. Esperem repetir i descobrir noves propostes de Els Blaus.
18 – Els 7 gorgs de Campdevànol
Tot just sortir de Campdevànol direcció Gombrèn trobem l’antic camí ral ramader del Ripollès; seguint un bonic camí vora el riu Merdàs, passarem per la font de Sant Eudald i el paratge de la Font del Querol fins arribar a la pista cimentada on trobarem l’inici de la ruta. Tot molt ben senyalitzat, no implica pèrdua. El corriol ombrívol que va ascendint i passant a tocar dels gorgs ofereix indrets de gran bellesa forestal. Convé desviar-se cada vegada que trobem la indicació de gorg. En arribar al Gorg Colomer gran trobarem una àmplia zona de pícnic.
Per tornar val la pena seguir les indicacions de PISTA. El descens per la pista cimentada serà ràpid i descansat, a la vegada deixarà el corriol per als visitants que fan la pujada.
17 – Campelles, descobertes i caminades
A sis quilòmetres de Ribes de Freser, enlairat sobre la vall, trobem el poblet de Campelles. Una localitat pintoresca amb edificacions molt acurades que li donen un aspecte molt uniforme i cuidat de poblet de muntanya. Les perspectives del paisatge permeten identificar els cims més emblemàtics del Ripollès pirinenc. Hi ha moltes rutes i miradors que val la pena visitar.
Des de l’ermita de Sant Antoni, a tocar de les antenes de RTVE trobem la bonica ermita però també dos miradors: el de Sant Antoni, al peu del bosc de pi roig i el del fortí o dels Cofors, on encara hi ha un búnquer. A la mateixa zona trobem un curiós monument al naturalista Félix Rodríguez de la Fuente.
Una carretera cimentada surt de Campelles i ens acosta a El Baell. És un recorregut agradable per fer a peu i arribar a la frondositat de la Font dels Llemoners, ben a tocar de la Font dels Cortals.
Des del mateix poble de Campelles, al peu del cementiri, trobem la baixada cap al Molí de Can Coll. La ruta ens portarà seguint el torrent dels Engelats i travessar boscos frescals i camps, fins a un bon mirador de Campelles. A tocar retrobarem la carretera de El Baell que podrem fer de tornada cap a Campelles.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/campelles-a-font-dels-llemoners-direccio-el-baell-182068380
16 – Les Gorges del Freser
Prenent com a punt de partida el poble de Queralbs, podem endinsar-nos per la vall del riu Freser i seguir-la vessant amunt fins al peu dels grans cims del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Des de l’estació del cremallera seguim la carretera que ens porta a tocar de La Farga i des d’allà ja trobem un bon camí transitable i boscós amb vistes encisadores als racons del Freser i als salts d’aigua que brollen dels vessants. Arribats a la central de Daiò i al seu pont de fusta característic, trobem el sender pedregós que s’enfila cap a l’emblemàtic Salt del Grill, amb les Gorges del Freser sempre als nostres peus i el so refrescant de l’aigua, acompanyant-nos sempre.
Després d’arribar al Salt del Grill podem seguir el camí que ens portaria fins al refugi de Coma de vaca. Tot i no fer el recorregut total, val la pena ascendir entre clapes ombrívoles de bosc i colls assolellats, com el de La Pradella, fins arribar al Salt del Freser, després de travessar el pont de Les Marrades. Estarem, aleshores, al peu mateix del Balandrau i del Coll de les Pedrisses i les Roques de Totlomón, tindrem a la vista els Canals del Núria i el Freser.
El desnivell i la dificultat del camí rocós en certs trams, faran que la baixada hagi de ser igual de curosa que la pujada.
15 – Font del Tort i Sant Pere de Reixac
Des de les estacions de tren o d’autobusos de línia de Montcada i Reixac podem fer excel·lents descobertes de la Serra de Marina, del vessant orientat al sud i a la plana del Vallès. Després de travessar el pont que porta a la carretera de la Roca, podem agafar el camí cap a la Font del Tort gràcies al pas amb semàfor que ens permet travessar aquesta via transitada. L’ascensió passarà de ser suau i ombrívola a enfilar-se per senders i corriols de sauló, fins arribar a la pista forestal ben ample, just sota l’antena. Des d’aquí seguim en direcció a la plana del Vallès que s’obre al nostre davant i arribarem a Sant Pere de Reixac. La tornada la farem fent marrada per un bonic sender emboscat a tocar de l’indicador del poblat ibèric de Les Maleses; ens tornarà a portar a la cruïlla de camins sota l’antena. Després de l’ascensió fins a la senyera tindrem una baixada ampla i molt dreta cap al lloc on hem iniciat la ruta.
14- Salt de la Rierada
Ben a prop de Barcelona, a la localitat de Molins de Rei, trobem un indret frescal amb un bonic salt d’aigua. Podem arribar-nos a Molins de Rei en tren. Després de travessar la ciutat i gaudir d’algunes de les cases modernistes, arribem al polígon industrial dels afores. Des d’aquí ens endinsem als contraforts de la Serra de Collserola i ens trobem la Riera de Vallvidrera, en el seu camí cap al Llobregat.
Curs amunt, en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra, no trigarem a passar pel costat de Can Ravella i Can Planes, amb la seva bassa, i de l’Oratori de Sant Venceslau i un antic aqüeducte. Ben aviat, la remor de l’aigua i els indicadors, ens faran saber que som a tocar del salt d’aigua de la Rierada. En episodis de sequera podem trobar-lo gairebé sec. Un corriol molt estret i gairebé amagat ens portarà fins a tocar l’aigua.
13- Castell de Montsoriu
Podem fer la pujada al Castell de Montsoriu aproximant-nos des de l’estació de RENFE de Riells i Viabrea – Breda. Des del barri de l’estació surt una via verda molt planera que ens acosta a Breda vorejant arbredes i conreus. Un cop a la localitat caldrà travessar-la fins als afores, on comença el sender PR-C 201 molt ben senyalitzat que puja a Montsoriu. Veureu que a la traça proposem dues petites variants al sender per evitar dos corriols molt pedregosos. Les vistes espectaculars del massís del Montseny ens acompanyaran tota l’estona. Des del castell, l’horitzó s’amplia fins al mar i la Serralada Litoral i cap als contraforts de la Serralada Transversal.
El castell està sent acuradament restaurat i ofereix un aspecte impressionant i altiu, en consonància del vescomtat de Cabrera. Es poden concertar visites guiades.
https://www.montsoriu.cat/home/
La ruta pot semblar llarga però és línia i força còmode.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/riells-i-viabrea-a-breda-i-castell-de-montsoriu-169617536
12- Riudellots a Caldes de Malavella
Els entorns de la plana selvatana configuren un mosaic de pobles que enlairen els seus campanars entre el verd dels conreus, les fileres d’arbres que ressegueixen els camins i les clapes de bosc que cobreixen els turons. Les perspectives que podem contemplar abasten les muntanyes nevades del Prepirineu i el Pirineu. Unes panoràmiques espectaculars que ens sorprenen per desconegudes i ens recorden paisatges d’altres terres. El petit poblet de Sant Andreu Salou afegeix una nota sorprenent a la nostra caminada. Arribar a Caldes de Malavella travessant les suredes i seguint part del Camí Termal és tot un regal.
11- Caldes de Malavella, ermita, castell i Camp dels Ninots
Ruta planera, que no sense desnivells, per entre boscos i camps a l’entorn de la població de Caldes de Malavella. Des de l’estació de RENFE és senzill accedir al centre i prendre la ruta que s’endinsa cap als boscos d’alzines sureres, pins i roures.
Vorejant el veïnat de les Mateues, passarem a tocar del Turó de l’Alemany, per acostar-nos a l’ermita de Sant Maurici i el Castell de Malavella. Les troballes recents i el treballs arqueològics que encara s’hi realitzen ens permetran contemplar les antigues edificacions dels segles XII, XIV i XIX, així com un conjunt de columnes basàltiques hexagonals. De tornada passarem pel Pantà de Can Llop i, ja a tocar a Caldes, per l’extensió museïtzada del Camp dels Ninots.
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/el-misteri-del-camp-dels-ninots
A pocs metres del rètol del Camp dels Ninots, un indicador ens convida a entrar al Bosc Terapèutic; un recorregut idíl·lic per assaborir amb calma i deixant-se impregnar de l’harmonia de la natura.
Un cop tornats a la localitat, val la pena de fer un recorregut pels Balnearis, les Termes romanes i les fonts, com la Font de la Vaca.
10- Camí Vell de Núria a Queralbs
El Camí Vell de Núria es fa, des de fa molts anys, tant de pujada com de baixada. Un recorregut espectacular per la vall del riu Núria on podrem trobar engorjats, salts d’aigua i belles panoràmiques. Si bé el recorregut és exigent, tant pel desnivell acumulat com per la seva natura pedregosa, val la pena gaudir-lo.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/queralbs-nuria-queralbs-142093991
9- Olot, vulcanisme i espais encisadors
La visita a l’Espai Cràter és una introducció privilegiada a l’evolució del vulcanisme a la Garrotxa. Un espai del tot interactiu que permet manipular i aprendre de manera amena. El complement ideal és la pujada al Montsacopa, tant per les seves panoràmiques dels molts volcans de l’entorn com pel pas per la gredera. El camí del Via Crucis ens acosta al cràter del Montsacopa, a l’església de Sant Francesc i les dues torres de guaita.
La visita a Olot no pot concloure sense passejar pels racons encisadors del Parc Nou i els entorns de Font Moixina, amb els canals i espais humits.
8- Cardona per la Font del Rèvol
Itinerari de descoberta pels entorns de Palà de la Coma, a la recerca de la localització del Pi de Rèvol, monumental i ja desaparegut. La valuosa ajuda dels vilatans ens permetrà arribar a l’indret a través de camps, corriols i restes neolítiques. De tornada podrem gaudir d’unes panoràmiques espectaculars cap a Cardona, Clariana de Cardener, Port del Comte…
7- Sant Pere de Ribes cap a Terramar (Sitges)
Enmig d’un paisatge de vinyes, estressades per la sequera persistent, resseguim camins a la recerca d’exemplars de mata (Pistacia lentiscus) i garrofers de gran port. La seva localització en finques particulars n’impedeix massa sovint la visió. Sigui com sigui és un tranquil recorregut que, des del castell de Sant Pere i el pi de la palanca, ens acosta cap a l’ermita malmesa de la Mare de Deu de Gràcia i les ruïnes del castell de Miralpeix. Les panoràmiques sobre Sitges i la costa són impressionants. De tornada a Sant Pere de Ribes es passa per l’antic Autòdrom de Terramar. Un indret ben peculiar i desconeguda història.
El primer circuit oval d’espanya des de 1923
6- La Grevolosa de primavera
Les fagedes són boniques en qualsevol època de l’any, no només a la tardor. La Grevolosa ens sorprèn amb l’espectacularitat dels faigs més alts del nostre país. En temporada de sequera, les pluges i ruixats i la humitat, li permeten reverdir i lluir les tonalitats tendres de les fulles acabades de desplegar-se. Els camins que la travessen ofereixen un atractiu excepcional. L’entorn de Sant Nazari disposa de verdes prades per al repòs. Al barranc de és on trobem els exemplars monumentals de faigs, de portentosa alçada i espectaculars arrels aèries.
https://www.milviatges.com/ca/2020/fageda-de-la-grevolosa/
5- Collserola, de Sant Cugat al Parc del Laberint
Fugint de les rutes més transitades i de les pistes polsegoses, la ruta ens proposa caminar per corriols estrets i ombrívols i salvar torrenteres pedregoses. Proposta molt exigent però atractiva, per la Collserola més desconeguda. Més de 11 km i un desnivell, majoritàriament de pujada de 400 m
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-cugat-fgc-velodrom-horta-130846662
4- Vall de Núria
Els entorns del Santuari de Núria ofereixen infinitat de camins i recorreguts de dificultat variable, tots amb molt atractiu. A la zona de la botiga de records, l’oficina de FGC ens facilitarà guia de rutes assequibles i variades. El camí que solen fer els visitants que disposen de poc temps és la volta al llac, no per senzill poc espectacular. La caminada planera voreja la riba i ens permet admirar la floració de moltes espècies, veure els isards pasturant entre la pineda, contemplar el vol dels grans rapinyaires i, si tenim sort, el joc dels visons americans a l’aigua. La passejada permet travessar els pontets de fusta, passar per rierols i fonts, entrar a l’ermita de Sant Gil… si volem allargar-la només hem de fer la pujada fins a la Creu d’en Riba i enfilar-nos al mirador. Les dues passejades combinades no arriben als 3 km
El camí de les Creus o camí del Via Crucis puja per un desnivell de més de 150 m en poc més de 1,5 km i ens acosta a peu a l’alberg del Pic de l’Àliga salvant un desnivell de poc més de 150 m. S’hi combinen pista de terra i pedra i camins i corriols entre els prats. Si s’opta per pujar a l’alberg amb el telecabina es pot fer la ruta de baixada només.
També des de l’alberg del Pic de l’Àliga podem tornar al Santuari pel camí del bosc que travessa una bonica pineda de pi negre fins a trobar el sender que baixa del Noufonts o del Noucreus. Desfarem un desnivell de 150 m en cosa de poc més de 2 km
Des del darrere de les instal·lacions i el Santuari podem prendre el camí del Canal seguint el torrent de Finestrelles i travessant el bosc de pi negre de Sant Gil. Trobarem passeres sobre el curs d’aigua i ponts de fàcil accés. Un desnivell de menys de 100 m que suposen menys de 2 km
El camí de les coves ens acostarà a la cova de Sant Gil i la de l’Amadeu. Podem fer-lo des del camí del Canal o des del camí de la Creu d’En Riba. Corriol pedregós que travessa el bosc de pi negre i que té molt bones vistes sobre el llac; en alguns trams passa una mica exposat. Suposa un desnivell de prop de 200 m i un recorregut de quasi 3 km
Altres de les rutes emblemàtiques des de Núria és la pujada al Pic de l’Àliga (2.422 m) des de l’alberg (2.171 m). Des del mateix cim podem fer la carena fins al Torreneules (2.713 m) i baixar pel vessant que enllaça amb un corriol planer que ens tornarà a l’alberg. Si només pugem al cim del Pic de l’Àliga farem menys de 300 m de desnivell en un traçat de poc més de 3 km i gaudirem d’unes panoràmiques espectaculars en 360 graus. Tindrem el cim del Puigmal davant per davant. Val la pena seguir fins a Roques Blanques i el Pic de la Pala i, des d’aquí, acostar-nos al Pic de l’Àliga.
Una altra de les rutes populars és la que ens porta a la Fontalba, prenent el camí que parteix de la Creu d’en Riba o la que baixa a Queralbs, també des del mateix punt. Si ens veiem capaços podem enfilar els cims més alts, com el Puigmal 2.911 m; un desnivell de més de 900 metres des del Santuari.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/nuria-puigmal-nuria-37945879
Cada vegada que pugem a Núria tindrem ocasió de descobrir nous camins, noves rutes, nous paisatges. Així ha estat aquesta primavera de 2023. Seguir en Camí dels Enginyers fins al Coll de les Pedrisses és tot un passeig amb boniques vistes a la vall fins abastar Queralbs, amb uns rocams i uns pendents de vertigen i l’encantador pont sobre el Torrent de Fontfreda.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-nuria-pedrisses-138193497
Igualment, seguir el camí de les Coves de Sant Gil i l’Amadeu ens permetrà vistes espectaculars sobre el santuari. Un tram del camí és força exposat sobre el rocam però disposa d’una fixació amb cable d’acer. Si es fa sortint per la vall del Finestrelles, es pot fer el Camí del Canal i el seu mirador i, després, seguir pel Camí de les Coves fins a la Creu d’en Riba.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-nuriacami-coves-per-canal-138257974
A la sortida de finals de primavera, van seguir la de meitat agost i la de finals d’estiu. Paisatges coneguts, horitzons sempre canviants i nous; racons per descobrir i camins per compartir amb amics. Cada vegada podem veure més animals: muflons, isards, voltors, cornelles, àguiles, truites i moltes marmotes.
3- Montserrat
El massís de Montserrat ofereix moltes possibilitats per fer rutes assequibles. Des de la mateixa oficina al costat de l’estació del cremallera ens facilitaran fulletons molt pràctics. La pujada amb el funicular de Sant Joan ens apropa a les rutes més altes i ens estalvia un desnivell considerable. Des d’aquest punt podem prendre la ruta de Sant Jeroni, un camí ben senyalitzat que ens portarà fins a l’ermita de Sant Jeroni i el cim i mirador de Sant Jeroni a 1236 m. Retornarem pel mateix camí i de tornada a l’estació superior del funicular trobarem un trencall que ens portarà de baixada fins al Monestir. Aquest camí és un corriol pedregós molt endinsat al bosc, atractiu però molt exigent tot i ser baixada. Fet i fet haurem realitzar uns 8 km però amb forts desnivells. 530 m
També des de l’estació superior de Sant Joan podem arribar-nos a l’ermita de Sant Joan per la pista cimentada i, de tornada, prendre el corriol de la Font Seca que ens portarà de baixada al Monestir pel Camí de les Bateries. Cal anar molt alerta en aquest corriol pedregós ja que de vegades es perd la senyalització. Un cop arribats a les Bateries el camí és més clar, però també llarg. Conflueix amb la pista cimentada que baixa des de l’estació superior de Sant Joan. DE baixada cap al Monestir passarem per l’ermita de Sant Miquel i el mirador de la Creu de Sant Miquel. Uns 6 km amb un desnivell de quasi 300 m
Una variant més planera seria pujar amb el funicular de Sant Joan i fer tota la baixada cap al Monestir pel camí cimentat. Primer trobarem una pujada important però passat aquest punt tot serà baixada fins arribar a Sant Miquel, la Creu de Sant Miquel i el Monestir. 4 km amb desnivell negatiu de quasi 300 m
Altres passejades que també són recomanables i interessants són a la Santa Cova, amb prop de 3 km i un desnivell de quasi 150 m, o als Degotalls, amb un recorregut molt planer per la cara nord del massís. més de 3 km. Des de l’ermita de Sant Joan també es pot seguir per les escales que pugen fins a Santa Magdalena; la tornada es pot fer per les escales que baixen al camí de Sant Jeroni.
Una passejada completa en un hivern de sequera (2024)
Detall de la ruta d’hivern
2- Castell de Requesens
Des del poble Cantallops podem agafar un dels molts corriols que travessen els boscos de sureres i s’enfilen fins a l’ermita de Requesens, passant per algunes fonts i les restes del Corral de Gombau. Després de diversos revolts amagats i de passar la Font Rovellada i la Teuleria arribarem al castell de Requesens, ben visible i enfilat dalt d’un turó. Desviant-nos una mica trobarem un pou de calç i un refugi de pedra. En aquestes zones de sureda el bestiar pastura lliurement i controla el creixement del sotabosc; cal estar al cas per no alterar-lo. Val la pena rodejar el castell, molt ben conservat, i admirar les torres i merlets. Després seguirem la pista de cotxes que ens retornarà a Cantallops. 14 km
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Requesens
1- El Montgrí
Si matinem prou i ens arribem a Torroella de Montgrí abans de l’alba podem fer l’ascensió des de prop de l’aparcament i veure la sortida de sol sobre el mar des del cim a uns 315 m d’altitud. El camí ascendeix per corriols pedregosos ben marcats. A les primeres hores són fàcils de veure algunes de les cabres salvatges que hi viuen. El castell, tot i que sense acabar de construir, ofereix una talaia excepcional sobre l’alt i el baix Empordà. Esmorzar des dels merlets és una oportunitat excepcional de gaudir de grans horitzons en 360 graus. 6 km, desnivell 270 m
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Montgr%C3%AD
cap a l'horitzó 